El passat divendres es va dur a terme al Casal de Cultura el Diàleg "Catalunya i la Immigració", amb la presència dels expresidents de la Generalitat de Catalunya Jordi Pujol i José Montilla, dins del desè aniversari del Museu d'història de la immigració de Catalunya (MhiC). Una representació de la Penya Barcelonista de Sant Adrià, encapçalada pel seu president, Enric Atencia, i la vicepresidenta segona, María Ángeles Pastor, va ser presents a l'acte.
L’acte va començar amb l’explicació de l’alcalde Joan Callau de com es va transformar la ciutat abans del Fòrum 2004, posant com exemple el mateix MhiC. Tot seguit va començar el diàleg sobre el fet migratori a Catalunya, moderat pel comissari del desè aniversari del MhiC i exalcalde adrianenc, Jesús María Canga, que anava preguntat els dos expresidents sobre qüestions relacionades amb el tema. Durant l’hora i mitja que va durar la conversa, els dos expresidents van qualificar com a positiva la immigració al nostre país, tant la de mitjans del segle XX com l’actual. Jordi Pujol va afirmar que “ara tenim un repte nou”, en clara al·lusió a la consulta sobiranista, i que el balanç migratori era positiu tant per Catalunya com per les persones nouvingudes. José Montilla va destacar el paper integrador de la societat catalana. Tots dos van coincidir en el fet que calen polítiques migratòries conjuntes a nivell europeu i que cal un pacte de mínims sobre immigració per acabar amb discursos populistes i xenòfobs.
Canga li va demanar al expresident Pujol si encara estava vigent la seva definició de “català és qui viu i treballa a Catalunya i té voluntat de ser-ho”. El dirigent convergent va afirmar que sí, i que és necessària la barreja, “perquè aquesta és la força del país. En aquell moment no ho volia, però vist amb perspectiva crec que va ser molt important per Catalunya haver tingut un president com Montilla”, en referència a les arrels andaluses del polític socialista. Jordi Pujol també va replicar Mariano Rajoy, que havia assegurat hores abans que els catalans tenien la mateixa sang que els espanyols, afirmant que “Catalunya és un país de síntesi, una nació de cultura, de llengua, d’oferta, pero no una societat ètnica”. L’expresident va acabar la seva participació a l’acte amb un discurs esperançador de futur: “Tenim tots els números per perdre, perquè el “Finish Catalonia” sigui una realitat. Però no hi hem perdut, ho hem superat més d’una vegada i ho continuarem fent”.
